COLOR

SATURACIÓ

Fa referència al procés i resultat de saturar.
Quan parlem de colors, s'associa a la intensitat que existeix d'un determinat matís.
Dos factors de determinen la saturació:

  • Longituds d'onda: La distància real que una ona recorre en un interval de temps definit)
  • Intensitat lluminosa: La quantitat de flux lluminós, la potència lluminosa que es percep...)
Quan els color està completament saturat, el color es considera en versió més pura. Els colors vermell, blau i groc es consideren el color de la versió més verdadera ja que està completament saturat. A mesura que la saturació augmenta, els colors semblen més purs. A mesura que la saturació disminueix, els colors semblen més rentats o pàl·lids.
La saturació depén de la llum, per exemple, una paret pintada amb un color sòlid es veurà diferent durant el dia del que es fa a la nit. A causa de la llum, la saturació de la paret canviarà al llarg del dia, encara que segueix sent del mateix color.









TEMPERATURA DE COLOR

És una mesura del color de la llum. La temperatura del color és característica de la llum visible que té aplicacions importants en la il·luminació, la fotografia, la videografia...
Diferents fonts de llum produeixen diferents colors de llum. 
Per exemple, una espelma emet una llum vermellosa, mentre que els raigs del sol del migdia tenen un color blau. Aquests diferents colors es poden expressar utilitzant un nombre, i aquest nombre es coneix com la temperatura del color.

  • La temperatura del color es mesura en KELVINS "K". 
  • Llei de Wein: Relaciona els conceptes de longitud d'ona i temperatura. Gràcies a aquesta llei podem saber que com més gran sigui la temperatura d'un cos negre, menor serà la longitud d'ona que emet.
  • La llum produeix efectes òptics i no òptics en incidir sobre els diferents fotoreceptors que tenim distribuïts per tot el cos, actuant en tres nivells: físic, fisiològic i psicològic.
  • La temperatura de color no té relació directa amb la denominació de color càlid i fred. A partir de 5000 K colors freds, mentre que amb temperatures més baixes (2700-3000 K) se'ls consideren colors càlids.

A l'esquerra, una fotografia amb temperatura de color freda, presa a 3230K. A la dreta, la mateixa fotografia amb una temperatura de color càlida, a 7690K.

https://www.dzoom.org.es/wp-content/uploads/2006/11/temperatura-de-color-734x243.jpg 

 

 

 

 


BALANÇ DE BLANCS

És un ajust realitzat per software que aconsegueix una reproducció de color correcta sense mostrar dominants de color, que són especialment notables en els tons neutres (el blanc i els diferents tons de gris), amb independència del tipus de llum que il·lumina l'escena. Es pot realitzar de forma contínua, automàtica o manual.
  • Es troba a les càmeres digitals i el que fa és ajustar la part més brillant de l'escena perquè aparegui com a color blanc, i la menys brillant com negre. 

 
MATIS

És una de les propietats o qualitats fonamentals en la propietat d'un color, definit com «el grau en el qual un estímul pot ser descrit com similar o diferent dels estímuls com vermell, groc i blau».
És l'estat pur del color, sense barreja de blanc o negre i, al costat de la lluminositat i la saturació, una de les tres característiques psicofísiques del color.
  • Qualsevol color de la roda de colors 
  • Hi ha una alta correlació entre longitud d'ona i to, tal com apareix en l'arc de Sant Martí. Aquests colors formen part del grup de colors espectrals (que l'ull humà és capaç de percebre), els relacionats amb una longitud d'ona determinada. 
  • Els colors no espectrals serien els no relacionats amb una longitud d'ona determinada (com els porpres i morats). 
  • Els colors cromàtics són els colors tant espectrals com no espectrals.
  • Els colors acromàtics, la seva visualització o percepció s'entén millor en relació amb la dimensió de lluminositat que a la de to. 




LLUMINOSITAT

És la quantitat de flux lluminós lluminós que emet una font de llum en una direcció, en una unitat d'angle sòlid.
  • La seva unitat de mesura en el sistema internacional d'unitats és la candela (cd), que és la intensitat lluminosa 
  • En el límit tenim el negre. El negre és l'absència de llum, i per tant només impròpiament podem dir que és un color. 






 

SÍNTESI ADDITIVA (RGB)

Implica que s'emeti llum directament d'una font d'il·luminació d'algun tipus. Està basat en el control de la intensitat dels tres colors primaris de llum: (RGB= red, green and blue) vermell, verd i blau; encara que aquests colors poden tenir variacions d'acord amb l'espai de color. Aquests espais de color poden ser:
  • sRGB: És utilitzat en formats gràfics propietaris i lliures com el PNG.
  • Adobe RGB: usado en computadoras y cámaras digitales para mejorar la impresión CMYK, especialmente en los tonos verde-cian.
  • RGB de amplia gama: augmenta la gamma de colors. 
Normalment utilitza llum vermella, verda i blava per produir la resta de colors. Combinant un d'aquests colors primaris amb un altre en proporcions iguals produeix els colors additius secundaris: cian, magenta i groc. Combinant els tres colors primaris de llum amb les mateixes intensitats, es produeix el blanc. Variant la intensitat de cada llum de color finalment deixa veure l'espectre complet d'aquestes tres llums.  
 
 

  



 

SÍNTESI SUBSTRACTIVA (CMYK)

La síntesi substractiva explica la teoria de la barreja de pintures, tints, tintes i colorants naturals per crear colors que absorbeixen certes longituds d'ona i reflecteixen altres.
El model CMYK (Cyan-Magenta-Yellow-Key) té el mateix fonament de la síntesi CMY, amb els colors primaris cian, magenta i groc, però afegint negre.
  • S'usa en les reproduccions d'il·lustracions que són produïdes en massa, i per diverses raons s'inclou la tinta negra.
  • La raó principal que la tinta negra s'usi amb el cian, magenta i groc, és que aquestes tres últimes tintes no poden combinar-se per crear un negre autèntic 
  • Les tintes de colors s'imprimeixen a priori per produir la tonalitat, mentre que la negra s'usa per disminuir el valor.   
 

Comentarios

Entradas populares