Conceptes bàsics de fotografia
En camp i fora de camp
Aire (i llei de la mirada)
Format de la foto (horitzontal, vertical, inclinat) i reenquadrament
https://i0.wp.com/hipertextual.com/archivo/wp-content/uploads/2010/11/forbidden-city.jpg?resize=640%2C399
https://s-media-cache-ak0.pinimg.com/236x/7c/e0/c6/7ce0c64e7f41dee6b29831efc14f9eb0.jpg
https://tse4.mm.bing.net/th?id=OIP.QAG0e42qulzvkXCOo8RS9AEsDH&pid=15.1&P=0&w=244&h=164
https://www.botanikfoto.com/layout/image-photo-shiny-cone-flower-rudbeckia-nitida-juligold-498133.jpg
https://tse2.mm.bing.net/th?id=OIP.VzyvewfBMKLwaBus6DRLFAEsDI&pid=15.1&P=0&w=254&h=170
- En camp: Fa referència a el que es veu a la pantalla es diu que està en camp, perquè queda dins de la visió de la càmera.
- Fora de camp: Fa referència a el que queda fora de la pantalla. Es pot dir que el fora de camp és allò que l'espectador creu que existeix fora de l'enquadrament en base a la informació del que veu dins el quadre. És un espai invisible que envolta al visible.
La llei de la mirada consisteix simplement en deixar espai davant de la mirada del teu model. Es parla de deixar a la persona que "respiri", deixar-lo "aire" perquè no es creu sensació d'asfíxia, o d'aclaparament. L'espai lliure sempre ha de quedar per davant de la teva subjecte, si ho fas així, la imatge guanyarà atractiu i serà més interessant. Aquesta regla ajuda a dirigir la mirada i a despertar curiositat pel que el o la protagonista estaran observant. Com millor ho pots veure és amb exemples, així que aquí van alguns.
Format de la foto (horitzontal, vertical, inclinat) i reenquadrament
Format de la foto pot ser:
- Horitzontal: s'adapta millor a la visió humana i és més natural.
- Vertical: Suggereix vigor, encara que aquestes sensacions poden dependre d'altres factors que les potenciïn o les anul·lin. Amb el format vertical és més fàcil incloure elements en primer terme que proporcionin profunditat. També suggereix força i fermesa, i és per excel·lència el més apropiat per als retrats.
- inclinat: Pot realçar el missatge que s'intenta transmetre, ja que en si mateix transmet dinamisme i força. S'empra bastant en casos d'esports extrems o en escenes on hi ha sensació de moviment i acció.
El reenquadrament: És la forma en la qual s'ordenen els objectes vistos, dins del que efectivament queda en un quadre.És un fragment d'una realitat finita però com a possibilitat expressiva infinita.
Centres d'interès
Amb una imatge pretens explicar una història, transmetre, per això, com tota història que es preï, ha de tenir un element principal o protagonista.
Composició clàssica
Fa referència a com estan els elements situats dins la imatge. Acte de trobar un punt de vista que situa tots els elements en una posició visualment atractiva per a l'espectador. En compondre una imatge, s'estructuren els elements amb la finalitat d'aconseguir impacte al moment de transmetre un missatge visual. Té uns elements i eines bàsiques què són les següents:
- L'atracció de l'atenció cap al centre d'interès, el motiu de la imatge.
- La textura i sensacions de tacte que pot evocar la imatge.
- La forma i el volum dels objectes, així com la sensació de profunditat d'aquests en l'escena.
- El contrast com a element d'atracció i ressalti: contrast en el to, el tema, els motius, ...
- Enquadrament del motiu i el seu entorn.
- Ubicació dels objectes dins de l'enquadrament.
- Enfocament total o selectiu.
- Perspectiva i angle de la presa.
- Il·luminació de l'escena.
Llei dels terços
Divideix una imatge en nou parts iguals. Aquestes es divideixen per dues línies imaginàries iguals, dues de forma horitzontal i dues més de forma vertical. Els quatre punts formats per les interseccions d'aquestes línies poden ser utilitzats per efectes d'alineació en fotografia.
Pes Visual
És defineix com la força visual que apareix deguda al contrast de llum que s'estableix entre els diferents elements visuals que la componen.
Enfocament, enfocament selectiu, cercles de confusió, bokeh
Enfocament: Si treballem amb poca profunditat de camp (això es dóna amb distància focal llarga, diafragma obert i poca distància entre la càmera i objecte enfocat) el desenfoc del fonsfarà créixer la sensació de profunditat en el pla. Alhora contribuirà a destacar-ne el centre d’interès, ja que la zona nítida destaca sobre la zona desenfocada.
Enfocament selectiu: Consisteix en jugar amb la profunditat de camp i l'enfocament, i buscar un ajust d'aquests dos que ajudi a destacar més uns objectes o altres en una foto. El que fem amb l'enfocament selectiu és deixar nítid el subjecte a destacar i tacar la resta. Així en veure la foto els ulls se centraran en aquest subjecte nítid. Per a això reduïm la profunditat de camp i enfoquem en el subjecte que volem destacar. Així aquest queda nítid i la resta no.
Cercles de confusió: Són els "punts" (amb dimensió = cercles) més petits col·locats l'un al costat de l'altre i que és possible distingir sobre un negatiu, o més generalment, en el suport d'una càmera fotogràfica. El diàmetre d'aquests "punts" es mesura sobre el negatiu perquè els punts es vegin nítids i diferents sobre el paper.
Hi intervenen dos factors:
- D'una part, la qualitat (granulositat i resolució) del suport de la imatge (pel·lícula o captador), que fixa el cercle de confusió al mínim possible.
- D'una altra part, la claredat buscada (la mida de la tirada desitjada i la distància d'observació, i també de l'agudesa visual de l'observador) que fixa el cercle de confusió màxim desitjable.
bokeh: És un concepte japonès que significa desenfocament. En fotografia s'utilitza aquest concepte per referir-se a la qualitat subjectiva d'un objectiu per l'estètica de les zones desenfocades que produeix en una fotografia. D'una manera més gràfic i pràctic es pot entendre com la clàssica imatge en la qual l'element principal és l'únic que apareix enfocat i la resta dels elements desapareixen, totalment desenfocats, o ho fan en forma de superfícies lluminoses poc definides que fan la tasca de marc compositiu.
Profunditat de camp
Consisteix en l'espai comprès entre l'objecte més proper a l'objectiu de la càmera i el més allunyat, entre els quals la imatge s'aprecia amb nitidesa. Té dos valors fonamentals ja que per a alguns suposa un efecte realista, similar a la nostra percepció visual quotidiana, mentre que per a altres suposa un element narratiu per facilitar l'ordre de la posada en escena i col·locar els personatges a diferents distàncies de la càmera.
Hi ha dues fonts d'informació; visual i auditiva:
- Auditiva: El so pot ser sincronitzat; quan el moviment dels llavis que coincideix amb el so, o no sincronitzat; quan els llavis no es mouen però escoltem una veu en "off".
- Visual: Podem pensar en un espai de grau zero de la càmera, es a dir, com si la càmera hagués desaparegut i no som conscients dels cànvis d'escena, tot sembla molt natural.
Comentarios
Publicar un comentario