Pràctica de la càmera: diafragma, obturador, ISO
Diafragma : Regula la quantitat de llum que passa pel nostre objectiu cap al sensor de la càmera. El diafragma forma part de qualsevol objectiu, i es compon d'una sèrie de plaques o aletes que es mouen cap a dins o cap a fora formant un cercle més o menys gran ho facin cap al centre o cap a l'exterior pel qual passa més o menys llum , depenent del diàmetre del mateix.
Obturador : és el dispositiu de la càmera que ens permet controlar el temps que va estar exposat el sensor a l'acció de la llum. La seva funció és semblant a la del diafragma: regular la llum que va a aconseguir el sensor. Però mentre el diafragma controla la intensitat de la llum, l'obturador controla el temps d'exposició.
ISO : Marca la quantitat de llum que necessita la nostra càmera per fer una fotografia. Aquest concepte, que ve arrossegat de la fotografia convencional, es manté en la fotografia digital
Balanç de blancs : És un control de la càmera que serveix per equilibrar els nivells dels colors bàsics vermell, verd i blau (RGB) amb l'objecte que la part més brillant de la imatge aparegui com a color blanc, i la menys brillant com negre. Si fem el balanç de blancs correctament, aquests blanc i negre seran purs, no tindran cap dominant de color.
- Les diferents obertures de diafragma es mesuren o denominen a través dels números o valors en f /. Depenent de la lluminositat de l'objectiu, tindrem uns valors de f / mínims més petits o bé majors.
- Com més baix sigui el valor f /, més llum entrarà a través de l'objectiu, i com més alt sigui el valor f /, menys llum entrarà a través de l'objectiu.
- Quan parlem d'objectius més o menys lluminosos, en realitat estem parlant de la capacitat d'obertura de diafragma màxima que aquests tenen associats.
- L'obertura de diafragma està estretament relacionada amb el que coneixem com a profunditat de camp, que no és més que la quantitat de zona enfocada a la imatge. A més obertura de diafragma (Valor f / petit), menor és la profunditat de camp o zona enfocada a la imatge i, per contra, a menor obertura de diafragma (Valor f / alt) més gran és la profunditat de camp o zona enfocada a la imatge.
Obturador : és el dispositiu de la càmera que ens permet controlar el temps que va estar exposat el sensor a l'acció de la llum. La seva funció és semblant a la del diafragma: regular la llum que va a aconseguir el sensor. Però mentre el diafragma controla la intensitat de la llum, l'obturador controla el temps d'exposició.
- L'obturador central està situat dins de l'objectiu. Està compost per diverses làmines metàl·liques que s'obren de forma radial, de manera similar a les del diafragma. En accionar el disparador, les làmines se separen del centre i es mantenen obertes fins que transcorre el temps d'exposició establert.
- L'obturador de pla focal està situat a l'interior de la cambra, just davant del sensor. Està format per dos cortinetes, fetes d'un aliatge ultralleugera, el moviment està controlat per l'electrònica de la càmera.
- En fotografia parlem de velocitat d'obturació, per referir-nos al mateix temps que va estar exposat el sensor a l'acció de la llum.
ISO : Marca la quantitat de llum que necessita la nostra càmera per fer una fotografia. Aquest concepte, que ve arrossegat de la fotografia convencional, es manté en la fotografia digital
- ISO el que fa és amplificar digitalment el senyal, fent-nos guanyar més llum, però a costa de perdre qualitat en la imatge.
- En incrementar la ISO per guanyar més llum, anem a generar soroll en les nostres fotografies. El soroll és aquesta espècie de gra que apareix sobretot a les zones més fosques de la foto.
Balanç de blancs : És un control de la càmera que serveix per equilibrar els nivells dels colors bàsics vermell, verd i blau (RGB) amb l'objecte que la part més brillant de la imatge aparegui com a color blanc, i la menys brillant com negre. Si fem el balanç de blancs correctament, aquests blanc i negre seran purs, no tindran cap dominant de color.
- Pot ser automàtic o manual
- Pot ser natural o artificial, ia més pot tenir una temperatura de color diferent
- La temperatura de color es mesura en Kelvin (K) i estableix el color blanc pur en 5.500K, que es refereix a la llum que trobem al migdia. La llum amb menor temperatura virarà a tons vermellosos, mentre que la llum amb temperatura més alta virarà a tons més blavosos. Podem veure com varia el color de la llum amb aquesta senzilla taula.
Comentarios
Publicar un comentario